Eixample i pedrera

L'EIXAMPLE

L’any 1855, el Ministeri de Foment va encarregar a Ildefons Cerdà, l’esquema del plànol topogràfic del Pla de Barcelona, la zona sense urbanitzar que hi havia entre Barcelona i Gràcia i des de Sants a Sant Andreu de Palomar. L’any 1859 va ser quan es va acabar el projecte de l’eixample. EL 2 de feber, Cerdà va rebre l’ordre del govern central perquè comproves l’estudi de l’eixample en un termini de dotze mesos. L’ajuntament el 15 d’abril fa un concurs públic sobre plans per a l’eixample amb data límit el 31 de juliol, mentrestant Cerdà no perdia el temps, va poder acabar el seu projecte i va començar a ensenyar-lo a molts llocs per guanyar suport, com a Madrid, a Madoz, Laureà Figuerola i al director general d’Obres Públiques, el marqués de Corvera.

El 9 de juny de 1859 es quan definitivament el govern central, va aprovar el pla de l’eixample dissenyat per Cerdà.

El perímetre del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via es de: 14.700m i d'area: 11,25m2

FABRICA DE RAJOLES D'ESPLUGUES

El nostre poble, Esplugues, està molt relacionat amb l'arquitectura modernista, de la qual en trobareu moltes mostres en aquest intinerri. Per decorar els edificics, es necessitaren rajoles i moltes d'aquestes es feien al costat del nostre institut.

El nom comercial i popular de la fàbrica de rajoles d'Esplugues és Pujol i Bausis.

La fàbrica Pujol i Bausis es va crear l'any 1858 i va tancar 1984

Els arquitectes que van utilizar aquesta fàbrica van ser:  Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Enric Sagnier i finalment Josep Azemar.

En el intinerari vam trobar edificis decorats amb rajoles de Pujol i Bausis són les següents:

                                              CASA LLEÓ MORERA

CASA BATLLÓ

CASA AMETLLER

CASA DE LES PUNXES

MODERNISME ARQUITECTÒNIC

1.Utilitzen algunes formes femenines

2. S'usen les formes arrodonides

3.Hi han linies corves

4. La inspiració amb la natura

LA PEDRERA

El nom verdader de la pedrera no es ''Pedrera'' aquest nom ho van possar com de burla el verdader es diu ''Casa Milà''

Arquitecte: Antoni Gaudí

Història i obres

Antoni Gaudí va ser un arquitecte amb un sentit innat de la geometria i el volum, així com una gran capacitat imaginativa que li permetia projectar mentalment la majoria de les seves obres abans de passar-les a plans. De fet, poques vegades realitzava plànols detallats de les seves obres; preferia recrear-los sobre maquetes tridimensionals, modelant tots els detalls segons els anava ideant mentalment. En altres ocasions, anava improvisant sobre la marxa, donant instruccions als seus col·laboradors sobre el que havien de fer. Les seves obres mes importants van ser:

                  Parc Güell

             Palaci Güell

                Casa Milà

               Casa Vicens

             Sagrada Familia

L'edifici La Pedrera els seus  elements artístics i artesanals tenen mes relació amb la natura.

FORMES:

Les tores teneien el cap en forma de soldat

Tenen forma arrodonida

Colors

Els colors de a fora són mes oberts que els de a dins

Actualment en aquest edifici es pot visitar: Els patis interiors,la terrassa, algunes habitacions, el bany, la sala on menjaven i la cuina.

Elements amb forma geomètrica

Rajoles tenen forma hexagonal i es troben a la entrada.

El espiell de les portes te forma quadrada i es troba al costat de les escales.

El parquet te forma rectangular i es troba en les habitacions i en els lavabos

 La diferència fonamental de la façana de la pedera i les altres modernistes del passeig de Gràcia es que s'aguanta a si  mateixa.

Hem pujat pel passeig fins arribar a la Diagonal i em creuat a la dreta. Hem observat la impressionant edificació que teniem al davant que es coneguda com La Casa de les Punxes vam entrar-hi i vam preguntar qui va ser  el seu arquitecte i a que es refereix el seu nom popular.

Arquitecte: Puig i Cadafalch

I el seu nom popular es refereix a les punches que hi ha a dalt.

Hem seguit per la diagonal i quan hem arribat al carrer Pau Claris hem observat la banda mar de la casa del baró de Quadres. Vam entrar i vam preguntar quina era la seva funció.

Funció actualment: Mantenir relacions polítiques amb molts indrets d'Àsia.

Hem continuat fins al carrer Bruc, hem girat a la dreta fins al carrer València en aquest carrer hi ha un edifici molt curiós que era  un conservatori superior municipal de la música de l'any 1916.

Hem seguit fins al carrer l'Almirall aquest mot vol dir part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra. Roger de Llúria aquest mot s'accentua perque és aguda acabada en vocal. Una vegada em passat per aquest carrer vam trencar cap a l'esquerra. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d'aquesta que és l'extraordinària quantitat d'obres populars marcades per l'estil modernista.

En arribar al carrer d'Aragó, vam trovar l'església gòtica de la Concepció. Vam entrar-hi al claustre, pel carrer de llúria i en els panells vam trovar la seva historia:  Està situada en la Pl. Orquinaona, carrer jonqueres. Va ser traslladada al final del s. XVIII i al principi del s. XIX, la van traslladar perque la ciutat es feia cada vegada més gran.

Sense deixar aquest carrer, vam anar a l'illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i busqueu una entrada que us permetrà visitar l'interior d'una illa de cases de l'Eixample.

La construcció d'aquesta illa es deia Mansana de la discòrdia.

Tipus de cases a l'entrada al passatge Permanyer: Aquestes cases son del tipus angles

               Casa Ametller:

               Casa Lleó Morera:

             Casa Batlló:

            Casa Mulleras i Casa Bonet

Una vegada vam finalitzar aixo vam sortir pel carrer Pau Claris que era una capella pero es va dedicar a una funció ben important: Fou un polític i esclesiàstic català vam trencar a la dreta i vam pujar al Consell de Cent, vam girar a l'esquerra fins al Passeig de Gràcia.

L'ILLA DE LA DISCÒRDIA

L'illa de la discòrdia es diu així perque té tres edificacions de uns dels millors arquitectes de la Barcelona modernista

 La casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner, es un projecte de l'any 1902

La casa Ametller a sigut un progecte de Josep Puig i Cadalafach, en el any 1898- 1900.

En aquesta casa es pot trobar amb una  façana la representació de Sant Jordi i un altres de un heroe ofagant a un drac.

Referència de la mitologia grega

Casa Batlló construida pero Antoni Gaudí en el any 1904- 1906.

En aquesta casa es pot obsevar en la representació del coronament del drag.

PLÀNOL DE LES CASSES

Heroi grec matant a la serp

SAGRADA FAMILIA

Vam anar cap a a Sagrada familia. Es l'obra més important de Gaudí i amb ella pretenia construir la gran catedral modernista de Barcelona. Segons el projecte de Gaudí, el temple havia de tenir 18 torres que simbolitzaven els 12 apòstols, els quatre evangelistes, la Verge Maria i Jesús (la mes alta).

Història del temple

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església que es va comensar a construïr el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar. Un any després, el responsable de la construcció va passar a ser Antoni Gaudí, que ell no va deixar fins que va morir l'any 1926. A partir d'aquest any, diferents arquitectes han seguit l'obra amb la idea que tenia Gaudí. L'edifici està situat al centre de Barcelona i amb el pas dels anys, s'ha convertit en un dels llocs de major interès turístic de la ciutat. Durant tot l'any moltes persones estudien el seu contingut arquitectònic i religiós. El temple és expiatori, vol dir que des de que es va començar a construir es fa a base dels donatius que qualsevol persona pot donar. Gaudí va dir "El Temple Expiatori de la Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la voluntat del poble." Es preveu que la construcció podria finalitzar-se cap a l'any 2030. L'actual arquitecte d'aquest temple és Josep Maria Subirachs.

El temple de la Sagrada Família està format per tres façanes:

- Façana del Naixement

Representa el naixement de Jesús. Gaudí la va deixar acaba perquè els que més endavant continuessin el projecte tinguéssin clares la importància i la magnitud del projecte. Està orientada a l'est i està formada per quatre torres amb tres portalades.

- Façana de la Glòria.

És la façana principal i està orientada cap al mar (sud-est). Està formada per quatre torres que queden unides per un gran pòrtic.

- Façana de la Passió.

Representa la passió, la mort i la resurrecció de Jesús. Està orientada cap a l'oest i està formada per quatre torres unides per una gran porxada.

L'actual escultor és un famos Japones anomenat Tsuru Soto.

Els càlculs de Gaudí era una manera de fils invertits i amb sacs, jugava una mica amb la gravetat.

FOTO DEL GRUP EN L SAGRADA FAMILIA